Des dels Campanars 91



1.- Esquema del programa:

2.- Informacions parroquials.

1.- Horaris de Missa Diari: PARRÒQUIA: Dilluns a les 8’00 h. i la resta de dies a les 19’30 h. CONVENT a les 18’45 h.

Els diumenges: CONVENT: 9; PARROQUIA: 10’30 h. i 12’00 en valencià, ERMITA: 13’00 h.

HORARI D’OBERTURA DE L’ESGLÉSIA Cada dia s’obri l’Església a les 8’30 h. del matí fins a les 10’30 h. A la vesprada s’obri a les 18’00 h.

HORARI DEL DESPATX PARROQUIAL:

De dilluns a dijous de 17’30 h. a 19’15 h. Encarna

CONFESSIONS: DIJOUS I DIVENDRES des de les 18’00 h. fins 19’15 h.

Oració Parroquial divendres a les 23’00 h.

2.- Els dimecres i els divendres Via Crucis Els dijous hi hauràExposició del Santíssim Sagrament per les vocacions i eldivendres que ve a les 21’30 h. la Xerrada de D. Vicent Collado

3.- Canals i Aiacor: HUI –  8 de Març – Missió “Porta Fidei” al Centre cultural “Calixt III” a les 20’00 h.

4.- Demà dissabte a les 22’00 h. eixirà des de la Pl. Calvari elVIA CRUCIS PUBLIC amb el següent itinerari: Plaça calvari , c/ l’harmonia,  c/ san Sebastià, c/ la parra, c/ san Joan de Deu, c/ mig, c/ baix, c/ san Miguel ,c/ san Juan de ribera, c/ esperança, c/ san Josep, c/ baix, c/ ausias march, barri san Nicolas, plaça la presó, plaça santíssima trinitat.

5.- El 16 de març des de les 15:00 fins a les 20:00 el club-fem bàsquet canals-amb els seus equips de babys, prebenjamins, benjamins, alevins, infantils i junior jugarann un torneig solidari contra diferents equips convidats i realitzaran una campanya de recollida litres / quilos d’aliments a favor de Càritas.

6.- La Web parroquial : http://www.parroquiacanals.com/ També Faceboock i Twitter

7.- Estem en Sede vacant i hem de pregar per a que el Senyor ens done un pastor com Ell vol per al seu poble.

En alguns mitjans de comunicació es diuen moltes tonteries i nosaltres ens hem de centrar en l’oració pels cardenals i per l’església sencera.

Una de les coses que es diuen és que el nou Papa deu enfrontar, una vegada més, la reforma de la Cúria a fi d’adaptar-la a les noves necessitats del poble de Déu i jo quan escolte açò pense que si a l’hora de fer qualsevol canvi en una parròquia com la nostra … costa tant i provoca reaccions absurdes de desconfiança i juí… que no passarà en una institució mundial com ho és el Vaticà.

Al final el que queda es pregar per a no perdre l’ il·lusió i la força per avançar en les reformes necessàries en l’església encara que açò comporte persecucions, calumnies i patiment, molt de patiment, ja que normalment quaselvol canvi afectarà a la economia, al manar més que els altres, a figurar encara que sempre baix un “halo mistic”.

Son els camins que el dimoni sap presentar, i en els que nosaltres caiguem, donant un testimoni de desunió que, es lo que ell vol, i que fa que gent bona no estiga treballant en el regne i Déu aparega tan pobre com les nostres ambicions i manipulacions. Menys mal que el temps possa a cadascú en el seu lloc i Déu és mes gran que les nostres miseries i Ell fa cami amb o a pesar de nosaltres.

3.- Lectura i comentari del salm de la setmana

 

 

Salm 33

Tasteu i veureu que ho és de bo el Senyor.

Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seua lloança.

La meua ànima és gloria en el Senyor, se n’alegraran els humils quan ho senten.     R/

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor que em guiara: ell m’ha escoltat, res no m’espanta.     R/

Alceu vers ell la mirada. Vos omplirà de llum, i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.     R/

 

4.-  Entrevista als alumnes de 6é de Primària del Col·legi Parroquial “Sant Antoni Abat” :

Andrea Arnau López, Joan Sánchez Montell, Rafa Vila Bonany

5.- Reflexions quaresmals

 

Tu palabra habita en mi corazón.

Si nadie me ama, tu alegría es amarme.
Si lloro, tu deseo es consolarme.
Si soy débil, Tú eres mi fuerza y mi energia.
Si nadie me necesita, Tú me buscas.
Si estoy vacío, tu plenitud me colmará.
Si quiero caminar, Tú vienes conmigo.
Si te llamo, Tú siempre vienes.
Si me pierdo, Tú me buscas sin cesar.
Si estoy cansado, tú eres mi descanso.
Si peco, tú eres mi perdón.
Si te pido, Tú eres don para mí.
Si te necesito, me dices: Aquí estoy dentro de ti.
Si estoy a oscuras, Tú eres luz para mis pasos.
Si tengo hambre, Tú eres pan de vida para mí.
Si soy infiel, Tú eres fiel.
Si quiero conversar, Tú me escuchas siempre.
Si te miro, veo la verdad de mi corazón.
Si todos me olvidan, tus entrañas se estremecen recordándome.
Si no tengo a nadie, te tengo a Ti.
Si soy silencio, Tu palabra habitará en mi corazón.

_____________–

Dulce Señor, enamorado mío,

¿adónde vais con esa cruz pesada?

Volved el rostro a un alma lastimada

de que os pusiese tal su desvarío.

De sangre y llanto entre los dos un río

formemos hoy; y si a la vuestra agrada,

partamos el dolor y la jornada,

que de morir por Vos, en Vos confío.

¡Ay, divino Señor del alma mía!

no permitáis que otro nuevo esposo

me reconozca suya en este día;

bajad de vuestros cielos amoroso,

y si merece quien por vos porfía,

dadme estos brazos, soberano Esposo.

Tirso de Molina   (1584 – 1648)

_____________

 

 

Dame tu mano, María,

la de las tocas moradas;

clávame tus siete espadas

en esta carne baldía.

Quiero ir contigo en la impía

tarde negra y amarilla.

Aquí, en mi torpe mejilla,

quiero ver si se retrata

esa lividez de plata,

esa lágrima que brilla.

 

Déjame que te restañe

ese llanto cristalino,

y a la vera del camino

permite que te acompañe.

Deja que en lágrimas bañe

la orla negra de tu manto

a los pies del árbol santo

donde tu fruto se mustia.

Capitana de la angustia:

no quiero que sufras tanto.

________________

En tanto que el hoyo cavan
a donde la cruz asienten,
en que el Cordero levanten
figurado por la sierpe,

aquella ropa inconsútil
que de Nazareth ausente
labró la hermosa María
después de su parto alegre,

de sus delicadas carnes
quitan con manos aleves
los camareros que tuvo
Cristo al tiempo de su muerte.

No bajan a desnudarle
los espíritus celestes,
sino soldados que luego
sobre su ropa echan suertes.

Quitáronle la corona,
y abriéronse tantas fuentes,
que todo el cuerpo divino
cubre la sangre que vierten.

Al despegarle la ropa
las heridas reverdecen,
pedazos de carne y sangre
salieron entre los pliegues.

Alma pegada en tus vicios,
si no puedes, o no quieres
despegarte tus costumbres,
piensa en esta ropa, y puede.

A la sangrienta cabeza
la dura corona vuelven,
que para mayor dolor
le coronaron dos veces.

Asió la soga un soldado,
tirando a Cristo, de suerte
que donde va por su gusto
quiere que por fuerza llegue.

Dio Cristo en la cruz de ojos,
arrojado de la gente,
que primero que la abrace,
quieren también que la bese.

¡Qué cama os está esperando,
mi Jesús, bien de mis bienes,
para que el cuerpo cansado
siquiera a morir se acueste!

¡Oh, qué almohada de rosas
las espinas os prometen!;
¡qué corredores dorados
los duros clavos crueles!

Dormid en ella, mi amor,
para que el hombre despierte,
aunque más dura se os haga
que en Belén entre la nieve.

Que en fin aquella tendría
abrigo de las paredes,
las tocas de vuestra Madre,
y el heno de aquellos bueyes.

¡Qué vergüenza le daría
al Cordero santo el verse,
siendo tan honesto y casto,
desnudo entre tanta gente!

¡Ay divina Madre suya!,
si agora llegáis a verle
en tan miserable estado,
¿quién ha de haber que os consuele?

Mirad, Reina de los cielos,
si el mismo Señor es éste,
cuyas carnes parecían
de azucenas y claveles.

Mas, ¡ay Madre de piedad!,
que sobre la cruz le tienden,
para tomar la medida
por donde los clavos entren.

¡Oh terrible desatino!,
medir al inmenso quieren,
pero bien cabrá en la cruz
el que cupo en el pesebre.

Ya Jesús está de espaldas,
y tantas penas padece,
que con ser la cruz tan dura,
ya por descanso la tiene.

Alma de pórfido y mármol,
mientras en tus vicios duermes,
dura cama tiene Cristo,
no te despierte la muerte.

_Lope Félix de Vega Carpio

6.- Lectura i comentari de l’Evangeli de la setmana
Sant Lluc 15, 1-3.11-32

En aquell temps, veient que tots els cobradors d’imposts i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: – «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.» Jesús els proposà aquesta paràbola: – «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: –”Pare dóna’m la part de l’herència que em toca.” Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, una vegada allí, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta.

Quan ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.  Llavors, es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes de fartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors, reflexionà dins de si mateix: –”Quants treballadors de mon pare tenen pa de sobres, i ací jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar mon pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu, pren- me entre els teus treballadors.” I se n’anà a trobar son pare. Encara era lluny, que son pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: –”Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu.” Però el pare digué als criats: –”Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calcer, porteu el jònec gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat.” I es posaren a celebrar ho.  Mentrestant, el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa, sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: –”Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d’haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gras.” El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors, isqué el pare i el pregava. Però ell li respongué: –”He passat tants anys al teu servici, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; ara, que torna eixe fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el jònec gras?”  El pare li contestà: –”Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara, hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat.”»